Diumenge puntualment, a les vuit, al BarT Juncosa, una escuadrilla de 10 personatges i una bèstia, quedarem per conquerir part del Montsant. Important ressò de la trobada, doncs  hi havia presència internacional de la mateixa (amb un parell de satèlits aterrats des Polònia).

Per altra part, amb l'experiència militarT d'en Cabós, un legionari que conservava l'esperit, ens assegurava una bona cobertura dels flancos, reta i reraguarda de l'expedició.

De les ermites d'Ullldemolins, pujem cap al Pi de la Carabasseta, per baixar fins el toll de l'Ou, pujar lleugeramant pels pèlags, fins la bassa dels bombers, per decantar-nos a mà esquerra per arribar el Portell del Peret i baixar fins el punt de partida. Divertida excursió circularT.

Una feinada em vaig fotre el dia abans: ascombrar, plantar floretes, "enretirar" pedres del camí, donar instruccions precises als moixonets per cantar les cançons que m'agraden al nostre pas... calía ser un amfitrió com cal.... Malgart tot lo Tuc, amb una trallada espectacularT al mig del senderó i que tot els presents van poder contemplar, va fer quedar-nos a tots dos com uns bruts. Vaja un maleducat, això no fa per a un gossilet guapo de casa, vaig haver de dir-li. 

A Santa Madalena, patriotes espanyols amb banderes, vaquilla inclosa, es cruspien un pernil de collons i bevien mansanilla, s'ho passaven pipa, era el preludi d'una victòria anelada, i ocupàven les taules i barbacoes d'aquest paradís per a domingueros. 

Un regal d'en cabós i la Eli, va ser el "brotch d'orT". Una samarreta de la Festa Major de Sant Pere de Reus, amb lo Vitxet i la Vitxeta, los nans, la mulassa... no vaig tenir més remei que posar-me-la per dinar, i lluïr-la amb orgull........., cony.