Lo que en principi s'havia determinat de fer dissabte per anar d'excursió, es va convertir amb un "petit estudi psicològic" de les actituds humanes. 
Resulta que quedarem amb un persontge, que, per motius desconeguts, mus va fer "l'avión", exercici simple d'execució i que no requereix de molts estudis. Només es imprescindible un requisit, que també és combinable amb altres opcions.Lo més important: tenir molt poca memòria i/o uns collons amb perímetre equivalent a una plaça de toros,( combineu-ho com vulgueu ).
Aquest exercici, per als que no identifiqueu o califiqueu "la trama" amb qualsevol altre adjectiu, consisteix en quedar amb algú, i que aquest algú ni es presenti, ni avisi, ni excusi, ni es digni, ni re de res de res.
Cal resaltar l'evolució del "careto" que et queda quan esperes, esperes, i allí no es presenta ni nostre sinyor. Portava la càmara al damunt, mus vam retratar cada mitja hora (per fer algo) i l'evolució és espectacular.
Sortosament, un bar aprop de la zona de reunió, amb reputació poc clara, hem serví d'inspirament.... Caçadors i boletaires que es bufen de sol-i-sombras de bon matí, gent fotent-li a la ranura de la "cirsa", mandibulaires que no saben com aturar "lo vaivé", altres asmorzant com a ministres, capullos com jo allí esperant... a la vida, hi ha personatges per a tots los gustos, però los "pilotus d'avión" són dels meus preferits. La seva "sutileza" és digne de remarcar.

Au que la setmana és més curta! Jo al cementiri no hi penso anar! De temps, ja en tinré quan hem toqui!