Començem a peonar cap a Sant Joan, per pujar a la cova santa, serra major, Mare de déu del montsant, Aubarca, i tornar cap a sant Joan del Codolar per lo camí dels cartoixans.
En plena serra major, els meus sensors corporals detecten necessitats urgents de fer popó. Un cop escollit un bon raser, adquirit la posició adecuada i expulsat l'element en questió, un ignora que no porta estris adients per a "rematar" l'operació: ni paperl ni klenex, ni scotex, ni uns collons... Sense temps encara de lamentar tan incómoda i lamentable situació, una veu interior clama:..... Làsaru: levante't i tórque't.... i es que centenar, milers de còdols de totes les mides i calibres, llissos, arredonits i sense arestes perilloses m'esperàven per executar lo que tots sabeu sense riscos i amb tota comoditat... evidentment ni el tacte, ni la temperatura del element natural es lo mateix que el del paper inmaculat, però es que quan hi ha guerra tot val...

Nostresinyor és savi, les coses no les fa perquè sí, tot poseeix un disseny per un propòsit.
 

Alel.luia!!