Dissabte 8 de juny de 2002, Xavier Miró, El Punt/ Margalef.- El Departament d'Agricultura elabora un avantprojecte per ampliar la capacitat de l'embassament de Margalef. La paret de la presa s'aixecaria entre tres i quatre metres per disposar de més aigua embassada amb l'objectiu d'ampliar les terres regades a la Figuera, la Vilella Alta i el Lloar. Fonts municipals confirmen que el projecte està avançat. De fet, els ecologistes prioratins ja en tenen coneixement. La Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) avisa del risc de l'obra. L'aigua inundarà la cova de la Taverna i la pintura mural figurativa més antiga de Catalunya. 

El darrer any, els ajuntaments i els regants de la conca del riu Montsant han negociat amb el Departament d'Agricultura l'ampliació de la superfície regable dels seus municipis. El conseller Josep Grau es va reunir amb alcaldes i responsables de cooperatives d'aquests pobles. Se sabia que es treballava en un projecte per bombar l'aigua de la canonada principal de la presa fins a dalt de la Figuera perquè els pagesos d'aquest poble poguessin regar les finques situades a la part del terme que fa partió amb el municipi del Molar. El projecte està pressupostat en poc menys d'1,2 milions d'euros i permetria regar 137 noves hectàrees de vinya, ametlla, cirera i oliva del municipi. Al mateix temps, però, la Generalitat també treballa en el recreixement de la presa de Margalef. La paret de la presa s'aixecaria entre dos i quatre metres per incrementar la capacitat d'aigua emmagatzemada en un hectòmetre cúbic i mig aproximadament. Aquesta ampliació de la capacitat permetria augmentar la superfície de reg i el nombre de pobles que se'n beneficien. La Vilella Alta i el Lloar també es podrien afegir a la futura comunitat de regants. Alguns alcaldes afirmen que desconeixen el projecte de recreixement de la presa, però d'altres confirmen que l'estudi de la Generalitat està avançat.

Els ecologistes de la comarca també n'han tingut coneixement i avisen del risc d'inundar més superfície de la llera del riu. Segons la plataforma del Priorat, l'aigua embassada inundarà la cova de la Taverna, on, fa pocs anys, es va descobrir la pintura mural figurativa més antiga de Catalunya. L'entitat ha anunciat la seva oposició al projecte perquè considera que hi ha alternatives per al reg.

Polèmica anunciada 
Si el projecte s'acaba fent realitat, la polèmica està servida. La construcció de la presa de Margalef ja va aixecar polseguera a principis dels anys noranta. Els ecologistes prioratins es van oposar a una infraestructura que malmetia els ecosistemes de ribera d'un dels rius més nets i ben conservats de Catalunya. Els ecologistes van proposar l'alternativa de construir basses fora de la vall del riu per poder regar. Finalment, però, la presa es va aixecar sobre el llit del riu amb el suport de l'administració, els alcaldes i una part dels veïns dels municipis. La plataforma afirma que l'obra ha representat la destrucció de dos quilòmetres de riu i la desaparició dels darrers exemplars de llúdriga. Ara, amb el recreixement de la presa, es podria tornar a obrir la caixa dels trons. L'entitat recorda que la cova de la Taverna i les pintures descobertes pels arqueòlegs «són una de les meravelles més conegudes i visitades de tota la muntanya». Els ecologistes ja anuncien que s'hi oposaran perquè consideren que es poden pensar projectes alternatius que facin compatible l'ampliació del reg amb la conservació del patrimoni natural i arqueològic del riu. La plataforma diu que està disposada a arribar als tribunals i a la Unió Europea.