Recordo ara mateix un pograma que es feia abans a TV3 pel nom que tenia ANDALUNYA, perquè tant m’agradava de què anava, com sobre tot, lo nom que tenia, perquè fusionava en una paraula l’essència de dos procedències al igual que passa als nostres carrers ja en aquell temps.

Avui, som testimonis de com aquella incipient integració o fussió de procedències, ja ha arribat fins als governs autonòmic i central, prenent com a màxims exponents de la fusió, al Sr. Montilla i al nou ministre i fins ara, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Sr. D. Celestino Corbacho.

Aquest nou ministre, amb nom d’arbitre de Primera, parla, a l’igual que lo Molt Honorable, lo que jo en dic CATALÚS, que ve a ser lo català amb accent andalús. Aquesta divertida variació de la llengua del Pompeu Fabra ja va ser inventada al seu dia pel Mesas i el Manuel Martínez, recordats entre altres coses respectivament per les frases “minjons, minjons” i “Marisé, no va a plega vellane con ton pare?” i pel que a mi respecta, CATALÚS i CORNUDELLENC mereixen igual de reconeixement lingüístic.

Si anem una mica mes enllà veurem com la integració és palpable també amb los noms dels nostres governants. 
    
Jordi Pujol i Soley, 2 a 0, pura sangre, o pura aigua del Cadí.
Josep Antoni Duran i Lleida, 1 a 1 com a bon habitant de la franja
Artur Mas i Gavarró, 2 a 0, como no!
Marcador final CiU, 5 a 1

Josep Lluis Carod Rovira, 2 a 0 novament 
Ernest Benach i Pascual, 2 a 0 també
Marcador final ERC, 4 a 0

Ara bé, fixem-nos amb los catalans que governen ara
Carme Chacón Piqueras, mig a 1 i mig, que això de Piqueras em sona més a Antena 3 que a altra cosa. Per cert, impressionant lo d'una prenyada fent anar la tropa!!!
Celestino Corbacho Chaves, "lo trensille", 0 a 2
José Montilla Aguilera, 0 a 2 novament, 
per tant marcador final PSC, quasi 0 a 6, golejada a favor de Andalunya!!!

Cal prendre nota doncs de que això és lo que hi ha, i justament per això em sona com a rancia qualsevol exaltació de la patria, del Macià, del timbaler del Bruc i tal i tal. Si tan català i catalanista et sents doncs, no ho sé… ves-te’n a fer castells, on, per cert, los Jonatans, Kevins i Cristofers són més que’ls Rogers i Arnaus, però no cal ni cremar contenidors, ni xafar vidrieres per això, ni tampoc Sr. Mas, cal fer un discurs de campanya com aquell que crida lo Somatent, per favor...