No me extraña, querido Iñaki Gabilondo.

L’acabo de sentir a Noticias Cuatro. I sembla estrany venint d’un dels monuments vius periodístics espanyols. "Ahí es na". L’Iñaki que ha vist de tot s’extranya. Però anem al començament: Aquesta exclamació l’ha dit después de sentir lo titular de la noticia: "transexual (mujer a hombre) queda embarazado después de comprobar que su pareja (mujer) es esteril". Si això no fos un chat, afegiria textualment un jajajajaja, perquè senyors… és veritat que ens perdem!!!

Com diría l’"Augenio": 

Lo saben aquel que una paia, que se sent paio, se fa paio a base d’hormones, se fa una mastectomia i es treu los pits i li surt barba, se fa DNi amb nom de paio i tot, però no s’opera lo chocho. Fins aquí bé? (Bueno, … lo bé que pogueu estar si no us heu liat. Si us heu liat, truqueu al Coco que us explicarà. Bé, doncs resulta que després, lo desviat, ai perdó… l'home, festeja amb una xiqueta, i ves per on que la xiqueta, després, no pot tenir criatures, vale? I clar… com que a la fi i al cap són dos chochos, l’home amb chocho li diu: "oyes… y porque no me quedo yo preñao y de paso montamos el chou?" I la chiqueta li diu: "-pues oyes… que si". I l’home desviat, se prenya de semen del banc de "pajeros anónimos" i nois… està de 5 mesos… al juliol a parir!!!.

Bueeeeeeeeeno… fins aquí la noticia.

NOS PERDEMOS, IÑAKI, NOS HEMOS PERDIDO, ME HE PERDIDO HACE MUCHO, SI, LO CONFIESO. I és així de senzill i així de contundent: lo que fa la gent ens extranya cada vegada més i ja no té res a veure amb l’educació o no que hagis pugut mamar a casa, no té res a veure amb los teus paràmetres d’educació, sino algo que força la nostra imaginació. Que la força brutalment, que t’obligua a aprendre nous conceptes i valors per molt cimentats que siguin. Ja no s tracta només d’estar d’acord amb que es casin dos maricons o dos bolleres, i dic bé: d’estar d’acord casi com si fos obligació si no vols pasar per franquista o per octogenari: has d’estar d’acord i acceptar per collons coses que forcen  la imaginació.

IÑAKI, ME PERDÍ CONTIGO: Ya no soy el único que se plantea todo esto abiertamente y sin callarme: no tengo tanta imaginación como me obligan las noticias, y què? Hasta ahora, me sentía mal, pero ahora que sé que tú tampoco tienes tan poca imaginación para esto como yo, me siento mejor. No soy franquista, ni tú tampoco, no tengo 80 años, ni tú tampoco y coño… no doy más de sí. Me quedé con lo de conceder el aborto sólo en algunos casos extemos, como tú, pero más de ahí, no sé, Iñaki, no puedo, no apruebo tantas variables en mis principios, por más que la Madre Naturaleza me cornee en el caso que nos atañe.

No sé si ser transexual és correcte. Suposo que sí si un té la pasta per ser-ho. Crec en la Mare Natura com si fossin los deu Manaments. Crec que l’instint de l’home o dona és l’única Paraula de Déu que hauria d’existir i crec en l’amor com la Bruja Lola creu en el "más allá", així com també crec que hi ha coses que, per possibles que siguin, no mereixen explicacions ni publicitat. Si vols tenir críos només necessites un cony i esperma o cél.lula mare i molts calés en el segon cas, perquè et manipulin, però malpenseu dels que portin o adoptin criatures al món en un ambient que pot ser, estadísticament inestable, com és lo cas de gent que canvia de sexe o gaudeix del mateix sexe al llit. Simplificant, vamos, que falti o sobri amor, lo que li farà falta a la criatura és algo tan bàsic com una referència de qui és la mare, qui és lo pare i com ha de ser ell o ella com a mascle o femella en un futur.