Els supervivents dels camps d'extermini estudien convertir la seva associació en una fundació Conscients que l'avançada edat dels membres de l'associació Amical de Mauthausen i altres camps de concentració nazi fa difícil la continuïtat de l'entitat d'aquí a pocs anys, el seu president, Joan Escuer va confirmar ahir, en l'assemblea que es va fer al Centre de Lectura de Reus, que l'associació està estudiant la possibilitat de convertir-se en una fundació amb els mateixos objectius: reivindicar la memòria històrica de totes les persones que van patir els camps de concentració nazi.

Joan Escuer, fill de Cornudella del Montsant i president d'Amical de Mauthausen, té a l'actualitat 88 anys. Tot i que continuarà, mentre li ho permeti el cos, fent pedagogia d'allò que van ser els camps nazis a través de l'associació, també reconeix que l'edat comença a ser un gran inconvenient per a les persones que participen en aquesta tasca, amb xerrades, conferències, debats, coláloquis o exposicions.

Per aquest motiu, des d'Amical de Mauthausen s'ha confirmat que estan estudiant la possibilitat de convertir l'associació en una fundació per tal de continuar treballant per recuperar la memòria històrica en una època, l'actual, en la qual Escuer preveu una gran revolució social: «A molts pa•sos hi ha grans diferències entre les persones i això
no es pot consentir. L'ascens de Le Pen a França, per exemple, és la conseqüència de la manca de sensibilitat social de molts partits d'esquerra que estan totalment aburgesats i no defensen els interessos de la classe treballadora. Hi ha un descontentament social, polític i econòmic que és perillós.»

El president d'Amical de Mauthausen va dir que la lluita que van fer molts espanyols durant la guerra civil i la posterior guerra mundial no es pot oblidar com si res. En tot cas, assegura que no li extranya l'oblit existent a l'actualitat. Segons Escuer hi ha un interès a tapar allò que va passar. «Els actuals dirigents són els fills i els nets dels antics falangistes. Nosaltres vam lluitar per la pau i la democràcia i en canvi els seus avantpassats van fer tot el contrari», sentencia amb tota contundència Escuer, que va voler agrair la rebuda que se'ls ha fet a la ciutat de Reus. «Reus sempre ha estat una ciutat d'esquerres i això es nota amb aquesta sensibilitat per aquestes qüestions socials», va afirmar.

Amical de Mauthausen té 450 socis, entre els supervivents dels camps i els familiars. A Reus es van reunir uns 150 membres d'aquesta associació, procedents de Catalunya, l'Aragó, el País Valencià, Andalusia i Astúries. També van aprofitar per condemnar la política d'Israel cap el poble de Palestina.

57 mesos en el camp de Mauthausen
La història d'Eusebi Pérez (Vilafranca del Penedès, 1920) no difereix de la de molts dels seus companys . Aquest militar de l'exèrcit republicà va ser detingut a França i transportat, en pèssimes condicions, segons relata, a Mauthausen. Va entrar-hi el 24 d'agost de 1940 i va sortir-ne el 5 de maig de 1945, després de 57 mesos de treballs
forçats, humiliacions, cops i, fins i tot, quatre operacions, una de les quals feta sense anestèsia i per tal d'esbrinar com funcionava un colze sa. Dels 70 quilos que pesava, va arribar als 45. Va sobreviure després de pujar durant molts mesos els 186 esglaons que separaven la pedrera i el camp, amb els 25 o 30 kg. que pesava cada pedra. «Cada pedra de Mauthausen és una gota de sang», diu Pérez.

Denunciaran Serrano Suñer
Joan Escuer va confirmar que l'associació Amical de Mauthausen té previst sumar-se a la demanda que l'agrupació francesa Ética per la Justícia està preparant contra Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i ministre d'Exteriors entre 1940 i 1942, al qual volen portar davant els tribunals francesos com un dels principals culpables de la deportació d'uns 20.000 ciutadans espanyols als camps de concentració nazis. Tot i l'avançada edat de Suñer, està a punt de complir els 101 anys, i el seu estat de salut, els membres de l'associació consideren que seria molt positiu per recuperar la memòria història el judici d'aquesta persona. Segons Escuer, tot i que els alemanys, en adonar-se de la gran quantitat d'espanyols que hi havien als camps, van intentar retornar-los a Espanya, Suñer, per ordres de Franco, i també per voluntat pròpia, va explicar Escuer, va treure la nacionalitat espanyola a aquestes persones, moltes de les quals ja no van poder tornar mai més a casa. Per això, ara reclamen justícia.

L'Associació Amical de Mauthausen, que aplega els exdeportats espanyols als camps nazis, va fer ahir la reunió anual a Reus. L'entitat es va mostrar preocupada per l'ascens electoral de Le Pen a França i va recordar que encara queden camps d'extermini arreu del món. Un record que Amical no deixarà de fer perquè, segons el seu president, Joan Escuer, «la nostra missió és informar les noves generacions dels horrors que vam patir perquè no tornin a passar mai més».

Per Escuer, nascut a Cornudella el 1914, l'ascens de Le Pen «és una mostra del desencant de la gent, fins i tot d'esquerres, per la incapacitat que demostren els governs que es diuen progressistes per donar resposta al descontent moral, polític i social que es viu a Europa». Escuer va afirmar que «vivim en un moment prerevolucionari, ja que hi ha atur arreu i només els que tenen capital viuen bé, la veritat». Escuer i altres exdeportats han presentat una demanda judicial contra Serrano Suñer, cunyat i ministre d'Afers Exteriors de Franco. El motiu és clar: «Va desposseir de la nacionalitat espanyola els exiliats republicans, que van anar a raure als camps d'extermini.» «Per nosaltres, Serrano Suñer és responsable de l'extermini i, per tant, només volem que es faci justícia.» Amical Mauthausen està estudiant la seva conversió en fundació perquè pugui continuar existint i treballant un cop ja no quedi viva cap persona que va sobreviure l'horror dels camps nazis.