 |
 |
|
|
La possible implantació de parcs eòlics al Montsant ha provocat
una polèmica a tot el Priorat i fora d'ell. Alguns ajuntaments ja
s'han pronunciat obertament a favor del projecte, com els de La Morera,
Cabacés i Margalef, poblacions a les que el projecte afecta directament,
ja que els molins estarien ubicats en els seus termes municipals. Com molts
d'altres, l'ajuntament de Cornudella encara no s'ha pronunciat sobre el
tema. Quin en treurà profit, d'aquests parcs? Quins beneficis en
treuràn els seus habitants? Cornudella de Montsant, que hi guanyarà
amb aquesta invasió de molins? I la pregunta més important:
Quina incidència tindrà el seu desenvolupament sobre l'economia
productiva de la nostra comarca? El següent reportatge no intenta
convèncer a ningú de res, però si que vol presentar
alguns aspectes de com podrien afectar aquests parcs eòlics a la
nostra vila, i, per descomptat, als nostres pobles veïns.
amb aquest pla un règim jurídic de protecció a 144
espais del nostre territori -parcs naturals, parcs nacionals i reserves
naturals, etc-.La nostra serralada és el reducte faunístic
més important de les comarques meridionals, juntament amb els Ports
de Tortosa. La implantació de parcs eòlics només comporta
alguns IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) a uns pocs Ajuntaments,
i una nul.la creació de llocs de treball. També beneficia
a alguns propietaris de terrenys, que cobraràn una important suma
per la instal.lació dels molins en les seves propietats. El parlament
de Catalunya ha d'elaborar el pla de territorialització de l'energia
eòlica, gràcies a una moció presentada per Joan Puigcercós,
diputat d'ERC, i aprovada pel Parlament per unanimitat (aprovada el 15-3-2000,
i publicada al DOGC 27-3-2000), en la qüal es demanava al Govern català
que elaborés un pla eòlic respectuós amb les
zones protegides incloses dins el P.E.I.N.
Com
ja hem dit abans, els ajuntaments directament implicats es mostren obertament
a favor del projecte. És lícit que així ho facin,
com també ho és que els demés ajuntaments vetllin
pels seus interessos, perquè, cal insistir en aquest tema, el que
pot ser molt bo per uns pocs, també pot ser molt dolent per a la
resta.
Des del
nostre punt de vista, la instal.lació dels parcs eòlics al
Montsant pot influenciar en enorme mesura el futur de la nostra vila i
de tota la comarca, encaminada en els darrers anys -i creiem que encertadament-
a invertir en infraestructures turístiques, com així ho demostra
el fet de que en l'esmentat període han estat moltes les noves iniciatives,
com en el cas de les cases de pagès; restaurants, càmpings
i hípiques; el Patronat de Turisme no ha estat pas creat per
a atendre altra cosa que no siguin iniciatives turístiques o relacionades;
i fins i tot les segones residències han anat en augment, sense
comptar el "boom" tantes vegades esmentat dels esports d'aventura a les
nostres contrades, encara en període quasi bé embrionari
però que ens ofereixen enormes
espectatives de futur.
El Priorat, qualificada fins ara com comarca deprimida, està vivint un renaixement que cal aprofitar sense atabalar-se i pensant amb el cap. El rellançament del vi de la comarca ha estat un motor importantíssim i digne d'admiració; un altre motor que semblava que començava a funcionar -el turisme-, es pot veure ara estroncat per culpa dels parcs eòlics, perquè no podem oblidar que el Montsant ha estat, almenys fins ara i sense cap promoció, un reclam per a moltes persones -potser més de les que ens pensem- amants de la natura i la tranquilitat que ofereix el turisme de muntanya. Amb els molins de vent dalt de la serralada, es fa difícil imaginar que el lloc continüi sent reclam de res, sense posar-nos a evaluar l'impacte visual i ecològic que suposarien dits artefactes en un dels pocs llocs verges que queden al país.
PARCS EÒLICS O DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC?
Analitzem, doncs, la situació: per un costat tenim el rellançament del vi del Priorat i la possible explotació del turisme en totes les seves modalitats a la nostra zona, dos motors importantíssims i absolutament complementaris, els quals poden donar, a mitjà termini, beneficis a tota la comarca; i per l'altre tenim l'explotació eòlica, que, recordem-ho una vegada més, només benficiarà uns pocs, amb la possibilitat afegida de que el benefici d'uns pocs pugui significar la ruïna per a molts. Per si això fos poc, cal preguntar-se que se'n farà d'aquells molins si el negoci no funciona o el dia que els explotadors del negoci se'n cansin. Cal plantejar-se, doncs, quin camí volem seguir, i estudiar quines opcions ens són més útils, sempre pensant a nivell general.
UN ESTUDI MOLT INTERESSANT
La
Universitat Rovira i Virgili, concretament el Grup d´Estudis Turístics
de la Unitat de Geografia, ha el.laborat un estudi sobre estratègies
per al desenvolupament del turisme en algunes poblacions del Priorat, estudi
inscrit en el marc de la línia de recerca DGICYT PS95-0155 sobre
Turisme, planificació del territori i estratègies de desenvolupament.
L'estudi és molt
interessant i en ell ens crida l'atenció la íntima relació
que hi ha entre la personalitat d'un poble i el paisatge que l'envolta.
L'estudi
fa afirmacions referents al paisatge tan importants com aquestes:
-Permet
la identificació de les persones amb la seva terra, amb el seu país,
i, per tant, és un símbol d'identitat en el qual s'hi
reconeixen.
-Permet
interpretar l´evolució econòmica i social dels seus
constructors donant sentit a tots els elements que el constitueixen.
-Permet
la comprensió i la interpretació, passos previs a valorar-lo
correctament, respectar-lo i finalment estimar-lo.
En l´àmbit
genèric de la comarca, aquest mateix estudi destaca com a un dels
principals valors la serra del Montsant, la qual s´ha de potenciar
mitjançant la declaració de Parc Natural, I considera com
una amenaça la construcció d´una central eòlica
en aquesta serra.
En l´apartat
d´objectius generals, el punt 3 diu:...La conservació i valorització
del patrimoni històric, cultural i natural son el màxim exponent
de la civilització i manifesten la voluntat d´un poble d´afrontar
el futur amb renovades il·lusions, sense renunciar al passat..
SI A L'ENERGIA EÒLICA
En tot cas, el que ha de
quedar clar és que estem a favor de l'energia eòlica, però
sempre i quan es respecti el patrimoni natural del
país. Ignorem perquè tant interès sobtat en invadir
el nostre territori de molins a tort i dret, quan sabem, per l'experiència
de molts altres països europeus que ens porten molt d'avantatge en
aquest tema, que les centrals eòliques no tenen perquè estar
a la força situades en muntanyes (vegeu les fotos dels costats,
per exemple) i molt menys si aquestes són zones PEIN protegides
per la mateixa Generalitat de Catalunya.
En el mapa queden marcades en fosc les zones d'espais protegits, i es pot observar clarament que existeixen infinites alternatives d'espai per a ubicar parcs eòlics per tot el territori sense cap necessitat de malmetre cap espai natural.
En d'altres països europeus
les centrals eòliques s'ubiquen en ports, al costat de les autopistes,
al mar, etc. Són, evidentment, països amb una geografia diferent
a la nostra, però queda molt clar que d'ubicacions alternatives,
n'hi han, i son tan vàlides en un lloc com en un altre, com ho demostren
algunes de les fotografies d'aquesta mateixa pàgina.
Malauradament com diu el
refrany castellà: Poderoso caballero es don dinero...., capaç
de doblegar les voluntats més sensibles a la conservació
del nostre patrimoni, però no del seu.
| A continuació podeu llegir amb deteniment l'article d'en Joan Pere Fernandez Mestre, article que ens va agradar moltíssim quan el vàrem llegir per primera vegada, i del qual hem agafat informació per al reportatge de més amunt. |
| QUÈ
MIRES MUSSOL?
Joan Pere Fernandez Mestre Què mires mussol, no veus que aquí no hi toca el sol? Aquesta frase es pot llegir en un
dels molts rellotges de sol que hi ha per tota la vila de
El cas és que ara no serà
l´únic amb el dret a tenir-la perquè, des de fa una
temporada, un
Això ve a tomb, arran d´un
editorial del Diari de Tarragona del dimecres 1 de Març d´aquest
any 2000 amb el títol: Barbarie contra el patrimonio. En aquest
editorial —que parla de la demolició per part d´uns desconeguts
de la capella dels Castellarnau, datada al segle XVIII— es pot llegir entre
d´altres coses:....Ademas de lamentar esta situacion, lo que
si se debe denunciar es la situación de indefensión en la
que se encuentra buena parte del patimonio histórico de nuestras
comarcas..........
De curts de vista i insensibles amb la història, n'hi deu haver molts, no només vàndals desconeguts, sinó gent respectable amb noms i cognoms i que fins i tot escriuen a la premsa. A la comarca del Priorat, com en la majoria de comarques de muntanya de la nostra província, s´ha conservat tot un patrimoni difícil de catalogar per la seva amplitud: les muntanyes, els boscos, les ermites, les barraques de pedra seca, els jaciments arqueològics, els masos, els pobles, les mines I també la gent, la llengua, els conreus, etc..., tot un patrimoni que representen la cara de la creu que han hagut de suportar durant moltes generacions els habitants d´aquestes comarques: l´abandonament per part de les administracions i dels grans grups d´inversió econòmica ha estat el que ha afavorit el despoblament i ha migrat l'activitat humana, fets que, de retruc, han permès la conservació de tot el patrimoni que esmentàvem. La Universitat Rovira i Virgili, i més concretament el Grup d´Estudis Turístics de la Unitat de Geografia, va elaborar un estudi promogut pel Patronat de Turisme i el Servei d´assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, titulat: Estratègies per al desenvolupament del turisme al municipi de Porrera. D'estudis d'aquest tipus se'n va fer un per a cada poble del Priorat històric —municipis que formen part de la D.O. Priorat —. Aquest estudi, a diferència de l´estudi d´avaluació d´impacte ambiental fet pel servei de tecnologia química de la URV sobre la central eòlica que es pretén construir a la muntanya del Molló- Puigcerver, sí que va signat per un grup d´investigadors, i s´inscriu en el marc de la línia de recerca DGICYT PS95-0155 sobre Turisme, planificació del territori i estratègies de desenvolupament. En aquest estudi podem llegir sobre el paisatge : -Permet la identificació
de les persones amb la seva terra, amb el seu país i, per tant,
és un
-Permet interpretar l´evolució
econòmica i social dels seus constructors donant sentit a tots
-Permet la comprensió i la interpretació, passos previs a valorar-lo correctament, respectar-lo i finalment estimar-lo. En un altre apartat, es determina
que, pel que fa al municipi de Porrera , els recursos que
Els rellotges de sol, per la seva quantitat i qualitat, doten també de singularitat el poble. En l´àmbit genèric de la comarca, aquest mateix estudi destaca com a un dels principals valors la serra del Montsant, la qual s´ha de potenciar mitjançant la declaració de Parc Natural. I considera com una amenaça ,la construcció d´una central eòlica en aquesta serra. En l´apartat d´objectius
generals, el punt 3 diu:...La conservació i valorització
del patrimoni
Tot això ens hauria de fer
reflexionar molt seriosament, als habitants d´aquestes zones, a
A les administracions, per no permetre
que l´abandonament en el qual ens han deixat durant
Als mitjans de comunicació
perquè no facin demagògia fàcil i, defensant el creixement
Malauradament com diu el refrany
castellà: Poderoso caballero es don dinero...., capaç de
Capaç de fer que les administracions
promoguin la producció d´energies alternatives només
Capaç de fer que els habitants
del territori siguin capaços de malvendre´s per un plat de
Llavors, quan algú vulgui
contemplar les nostres muntanyes , els nostres boscos, les ermites
Joan Pere Fernàndez Mestre |
|
|
|
|