El Montsant, el nostre símbol
    La possible implantació de parcs eòlics al Montsant ha provocat una polèmica a tot el Priorat i fora d'ell. Alguns ajuntaments ja s'han pronunciat obertament a favor del projecte,  com els de La Morera, Cabacés i Margalef, poblacions a les que el projecte afecta directament, ja que els molins estarien ubicats en els seus termes municipals. Com molts d'altres, l'ajuntament de Cornudella encara no s'ha pronunciat sobre el tema. Quin en treurà profit, d'aquests parcs? Quins beneficis en treuràn els seus habitants? Cornudella de Montsant, que hi guanyarà amb aquesta invasió de molins? I la pregunta més important: Quina incidència tindrà el seu desenvolupament sobre l'economia  productiva de la nostra comarca?  El següent reportatge no intenta convèncer a ningú de res, però si que vol presentar alguns aspectes de com podrien afectar aquests parcs eòlics a la nostra vila, i, per descomptat, als nostres pobles veïns.
La serralada del Montsant està inclosa dins el pla PEIN (Pla Especial d'Espais d'Interès Natural). El parlament de   Catalunya dóna amb aquest pla un règim jurídic de protecció a 144 espais del nostre territori -parcs naturals, parcs nacionals i reserves naturals, etc-.La nostra serralada és el reducte faunístic més important de les comarques meridionals, juntament amb els Ports de Tortosa. La implantació de parcs eòlics només comporta alguns IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) a uns pocs Ajuntaments, i una nul.la creació de llocs de treball. També beneficia a alguns propietaris de terrenys, que cobraràn una important suma per la instal.lació dels molins en les seves propietats. El parlament de Catalunya ha d'elaborar el pla de territorialització de l'energia eòlica, gràcies a una moció presentada per Joan Puigcercós, diputat d'ERC, i aprovada pel Parlament per unanimitat (aprovada el 15-3-2000, i publicada al DOGC 27-3-2000), en la qüal es demanava al Govern català que elaborés  un pla eòlic respectuós amb les zones protegides incloses dins el P.E.I.N.

    El tema és molt complexe, donat que hi han molts interessos -i milions- pel mig. D'altra banda hi ha una sensació generalitzada  de desconcert i desinformació, començant per la mateixa Generalitat, que està donant una imatge de total desorientació i falta de previsió davant els aconteixements. El mateix Presient Jordi Pujol, en un principi es va comprometre a impedir la instal.lació de parcs eòlics al Montsant davant el consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrat el 12 de setembre de 1999 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i en el qual el President va qualificar el Montsant com una serra emblemàtica a Catalunya. Mesos després, en la visita que Jordi Pujol va fer a Poboleda el 19 de febrer d'aquest any, la seva postura ja no era la mateixa, i va deixar entreveure que la instal.lació dels parcs eòlics al Montsant és possible. El conseller de medi ambient, Felip Puig, es va comprometre el 19 de gener a tenir un esborrany del mapa eòlic en un plaç de dos mesos (diari de Tarragona, 8-4-2000);  però a l'hora de la veritat, els dos mesos van passar i el compromís del conseller es va incomplir.

Com ja hem dit abans, els ajuntaments directament implicats es mostren obertament a favor del projecte. És lícit que així ho facin, com també ho és que els demés ajuntaments vetllin pels seus interessos, perquè, cal insistir en aquest tema, el que pot ser molt bo per uns pocs, també pot ser molt dolent per a la resta.
    Des del nostre punt de vista, la instal.lació dels parcs eòlics al Montsant pot influenciar en enorme mesura el futur de la nostra vila i de tota la comarca, encaminada en els darrers anys -i creiem que encertadament- a invertir en infraestructures turístiques, com així ho demostra el fet de que en l'esmentat període han estat moltes les noves iniciatives, com en el cas de les cases de pagès; restaurants, càmpings i hípiques;  el Patronat de Turisme no ha estat pas creat per a atendre altra cosa que no siguin iniciatives turístiques o relacionades; i fins i tot les segones residències han anat en augment, sense comptar el "boom" tantes vegades esmentat dels esports d'aventura a les nostres contrades, encara en període quasi bé embrionari però que ens ofereixen enormes espectatives de futur.

    El Priorat, qualificada fins ara com comarca deprimida, està vivint un renaixement que cal aprofitar sense atabalar-se i pensant amb el cap. El rellançament del vi de la comarca ha estat un motor importantíssim i digne d'admiració; un altre motor que semblava que començava a funcionar -el turisme-, es pot veure ara estroncat per culpa dels parcs eòlics, perquè no podem oblidar que el Montsant ha estat, almenys fins ara i sense cap promoció, un reclam per a moltes persones -potser més de les que ens pensem- amants de la natura i la tranquilitat que ofereix el turisme de muntanya. Amb els molins de vent dalt de la serralada, es fa difícil imaginar que el lloc continüi sent reclam de res, sense posar-nos a evaluar l'impacte visual i ecològic que suposarien dits artefactes en un dels pocs llocs verges que queden al país.

PARCS EÒLICS O DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC?

    Analitzem, doncs, la situació: per un costat tenim el rellançament del vi del Priorat i la possible explotació del turisme en totes les seves modalitats a la nostra zona, dos motors importantíssims i absolutament complementaris, els quals poden donar, a mitjà termini, beneficis a tota la comarca; i per l'altre tenim l'explotació eòlica, que, recordem-ho una vegada més, només benficiarà uns pocs, amb la possibilitat afegida de que el benefici d'uns pocs pugui significar la ruïna per a molts. Per si això fos poc, cal preguntar-se que se'n farà d'aquells molins si el negoci no funciona o el dia que els explotadors del negoci se'n cansin.  Cal plantejar-se, doncs, quin camí volem seguir, i estudiar quines opcions ens són més útils, sempre pensant a nivell general.

UN ESTUDI MOLT INTERESSANT

La Universitat Rovira i Virgili, concretament el Grup d´Estudis Turístics de la Unitat de Geografia, ha el.laborat un estudi sobre estratègies per al desenvolupament del turisme en algunes poblacions del Priorat, estudi inscrit en el marc de la línia de recerca DGICYT PS95-0155 sobre Turisme, planificació del territori i estratègies de desenvolupament.
L'estudi és molt interessant i en ell ens crida l'atenció la íntima relació que hi ha entre la personalitat d'un poble i el paisatge que l'envolta.
    L'estudi fa afirmacions referents al paisatge tan importants com aquestes:

    -Permet la identificació de les persones amb la seva terra, amb el seu país, i, per tant, és un símbol d'identitat en el qual s'hi
    reconeixen.
    -Permet interpretar l´evolució econòmica i social dels seus constructors donant sentit a tots els elements que el constitueixen.
    -Permet la comprensió i la interpretació, passos previs a valorar-lo correctament, respectar-lo i finalment estimar-lo.

    En l´àmbit genèric de la comarca, aquest mateix estudi destaca com a un dels principals valors la serra del Montsant, la qual s´ha de potenciar mitjançant la declaració de Parc Natural, I considera com una amenaça la construcció d´una central eòlica en aquesta serra.
    En l´apartat d´objectius generals, el punt 3 diu:...La conservació i valorització del patrimoni històric, cultural i natural son el màxim exponent de la civilització i manifesten la voluntat d´un poble d´afrontar el futur amb renovades il·lusions, sense renunciar al passat..

  SI A L'ENERGIA EÒLICA

En tot cas, el que ha de quedar clar és que estem a favor de l'energia eòlica, però sempre i quan es respecti el patrimoni natural del país. Ignorem perquè tant interès sobtat en invadir el nostre territori de molins a tort i dret, quan sabem, per l'experiència de molts altres països europeus que ens porten molt d'avantatge en aquest tema, que les centrals eòliques no tenen perquè estar a la força situades en muntanyes (vegeu les fotos dels costats, per exemple)  i molt menys si aquestes són zones PEIN protegides per la mateixa Generalitat de Catalunya.

En el mapa queden marcades en fosc les zones d'espais protegits, i es pot observar clarament que existeixen infinites alternatives d'espai per a ubicar parcs eòlics per tot el territori sense cap necessitat de malmetre cap espai natural.

En d'altres països europeus les centrals eòliques s'ubiquen en ports, al costat de les autopistes, al mar, etc. Són, evidentment, països amb una geografia diferent a la nostra, però queda molt clar que d'ubicacions alternatives, n'hi han, i son tan vàlides en un lloc com en un altre, com ho demostren algunes de les fotografies d'aquesta mateixa pàgina.
Malauradament com diu el refrany castellà: Poderoso caballero es don dinero...., capaç de doblegar les voluntats més sensibles a la conservació del nostre patrimoni, però no del seu.


A continuació podeu llegir amb deteniment l'article d'en Joan Pere Fernandez Mestre, article que ens va agradar moltíssim quan el vàrem llegir per primera vegada, i del qual hem agafat informació per al reportatge de més amunt.
QUÈ MIRES MUSSOL?  
Joan Pere Fernandez Mestre

Què mires mussol, no veus que aquí no hi toca el sol? 

Aquesta frase es pot llegir en un dels molts rellotges de sol que hi ha per tota la vila de
Porrera i, evidentment, el rellotge en qüestió està situat a cosa feta en un racó obac, cosa
que justifica la llegenda al seu peu. 

El cas és que ara no serà l´únic amb el dret a tenir-la perquè, des de fa una temporada, un
altre rellotge de sol (dels mes bells i ben fets que hi han en aquesta vila) s´ha quedat a l´ombra. Per què?, doncs perquè davant hi han fet una paret que l´hi tapa el sol. Suposadament, amb totes les llicències municipals en regla. 

Això ve a tomb, arran d´un editorial del Diari de Tarragona del dimecres 1 de Març d´aquest any 2000 amb el títol: Barbarie contra el patrimonio. En aquest editorial —que parla de la demolició per part d´uns desconeguts de la capella dels Castellarnau, datada al segle XVIII— es pot llegir entre d´altres coses:....Ademas de lamentar esta situacion, lo  que si se debe denunciar es la situación de indefensión en la que se encuentra buena parte del patimonio histórico de nuestras comarcas.......... 
........La política del patrimonio debe ser claramente conservacionista. Cualquier destrucción de restos por pequeños que sean siempre es definitiva. No ver que precisamente en la conservación, mantenimiento y acondicionamiento de todo el patrimonio está una de las grandes riquezas de Tarragona es ser corto de vista ademas de insensible con la historia........ 

De curts de vista i insensibles amb la història, n'hi deu haver molts, no només vàndals desconeguts, sinó gent respectable amb noms i cognoms i que fins i tot escriuen a la premsa.

A la comarca del Priorat, com en la majoria de comarques de muntanya de la nostra província, s´ha conservat tot un patrimoni difícil de catalogar per la seva amplitud: les muntanyes, els boscos, les ermites, les barraques de pedra seca, els jaciments arqueològics, els masos, els pobles, les mines I també la gent, la llengua, els conreus,  etc..., tot un patrimoni que representen la cara de la creu que han hagut de suportar durant moltes generacions els habitants d´aquestes comarques: l´abandonament per part de les administracions i dels grans grups d´inversió econòmica ha estat el que ha afavorit el despoblament i ha migrat l'activitat humana, fets que, de retruc, han permès la conservació de tot el patrimoni que esmentàvem. 

La Universitat Rovira i Virgili, i més concretament el Grup d´Estudis Turístics de la Unitat de Geografia, va elaborar un estudi promogut pel Patronat de Turisme i el Servei d´assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, titulat: Estratègies per al desenvolupament del turisme al municipi de Porrera. D'estudis d'aquest tipus se'n va fer un per a cada poble del Priorat històric —municipis que formen part de la D.O. Priorat —. Aquest estudi, a diferència de l´estudi d´avaluació d´impacte ambiental fet pel servei de tecnologia química de la URV sobre la central eòlica que es pretén construir a la muntanya del Molló- Puigcerver, sí que va signat per un grup d´investigadors, i s´inscriu en el marc de la línia de recerca DGICYT PS95-0155 sobre Turisme, planificació del territori i estratègies de desenvolupament. 

En aquest estudi podem llegir sobre el paisatge : 

-Permet la identificació  de les persones amb la seva terra, amb el seu país i, per tant, és un
símbol d´identitat en el qual s´hi reconeixen. 

-Permet interpretar l´evolució econòmica i social dels seus constructors donant sentit a tots
els elements que el constitueixen. 

-Permet la comprensió i la interpretació, passos previs a valorar-lo correctament, respectar-lo i finalment estimar-lo. 

En un altre apartat, es determina que, pel que fa al municipi de Porrera , els recursos que
poden motivar, com a mínim corrents de turisme regionals, són els costers, i, com a mínim
corrents locals, la muntanya del Molló. 

Els rellotges de sol, per la seva quantitat i qualitat, doten també de singularitat el poble. 

En l´àmbit genèric de la comarca, aquest mateix estudi destaca com a un dels principals valors la serra del Montsant, la qual s´ha de potenciar mitjançant la declaració de Parc Natural. I considera com una amenaça ,la construcció d´una central eòlica en aquesta serra.

En l´apartat d´objectius generals, el punt 3 diu:...La conservació i valorització del patrimoni
històric, cultural i natural son el màxim exponent de la civilització i manifesten la voluntat d´un poble d´afrontar el futur amb renovades il·lusions, sense renunciar al passat. 

Tot això ens hauria de fer reflexionar molt seriosament, als habitants d´aquestes zones, a
les administracions, i al mitjans de comunicació . Als habitants, per no malmetre allò de bo que el sacrifici dels nostres avantpassats ens ha deixat perquè, a banda de servir-nos per a un desenvolupament econòmic racional i sostenible, és el nostre senyal d´identitat, el que ens dona sentit com a Prioratins. 

A les administracions, per no permetre que l´abandonament en el qual ens han deixat durant
moltes dècades, sigui moneda de canvi per al desenvolupament de la nostra comarca. Amb una mica d´esforç, d´imaginació i d´inversions públiques, és perfectament compatible el
creixement econòmic, amb la conservació del patrimoni. 

Als mitjans de comunicació perquè no facin demagògia fàcil i, defensant el creixement
econòmic i les noves tecnologies, caiguin en el joc dels grans grups econòmics, als quals els
importa ben poc la conservació del patrimoni i actuen com a vàndals coneguts. 

Malauradament com diu el refrany castellà: Poderoso caballero es don dinero...., capaç de
doblegar les voluntats més sensibles a la conservació del nostre patrimoni, però no del seu. 

Capaç de fer que les administracions promoguin la producció d´energies alternatives només
en alguns llocs, basant-se en paràmetres purament econòmics i que promoguin el turisme de
qualitat, mentre destrossen, sense mirar prim, el patrimoni . 

Capaç de fer que els habitants del territori siguin capaços de malvendre´s per un plat de
llenties el que s´ha conservat durant segles i que ells han heretat de moltes generacions, 

Llavors, quan algú vulgui contemplar les nostres muntanyes , els nostres boscos, les ermites
i barraques de pedra seca, els jaciments arqueològics els masos..., li podrem dir: Què mires mussol, que no veus que ja no hi ha res? 

Joan Pere Fernàndez Mestre


Reportatge el.laborat per a "L'Informatiu d'ERC" nº2, abril 2000 per: Cèsar Pallarès Franquet  i Carles Cabós Carvajal
Tornar al començament del reportage
Tornar a "Reportatges Cornudella.web"
Tornar a Cornudella.web