La comissió d'experts encarregada d'elaborar una proposta de reordenació territorial a Catalunya va presentar la setmana passada les seves conclusions, entre les quals destaquen la divisió del país en sis regions. A més, la proposta oferia una altra recomanació: els municipis de menys de 250 habitants s'haurien d'agrupar, i alguns canviarien de comarca, per exemple, i tocant casos molt propers a Cornudella, Prades, Capafonts i La Febró s'unirien, anomenant-se "Muntanyes de Prades" i passarien al Priorat; i Margalef i La Bisbal de Falset passarien a la Ribera d'Ebre. Estrictament dins la comarca del Priorat, també hi haurien canvis importants que afectarien directament Cornudella -encara que no massa en comparació amb alguns altres pobles-: La Morera de Montsant i Cornudella s'unirien amb el nom de "Cornudella i Montsant" (!). A més,  el Lloar i La Figuera s'unirien al Molar, amb el nom de "Molar, el Lloar i La Figuera"; La Vilella Alta i La Vilella Baixa amb el nom de "Les Vilelles"; La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta sota el nom de "Pradell i La Torre"; i Gratallops i Torroja del Priorat amb el nom de "Gratallops i Torroja". Ja fora de l'àmbit del Priorat, tot i la seva proximitat, Arbolí s'uniria a Alforja amb el nom de "Alforja i Arbolí".

La nova proposta ha resultat un "fiasco" si jutgem per les declaracions de veïns, alcaldes i polítics en els diversos mitjans de comunicació, començant pel mateix president de la diputació de Tarragona Josep Mariné, que proposa un referèndum entre els pobles afectats abans de prendre qualsevol decisió. Tammateix, la federació del CDC de Tarragona i l'Associació Catalana de Municipis també s'han declarat ja en contra del projecte. En tots els casos, la decisió s'ha pres entre molts altres motius pel fet de que molts municipis perdrien fins i tot el nom. El mateix conseller en cap del govern, Artur Mas, ha declarat que no veu "gens clara la supressió per llei de petits municipis". Aquest projecte va ser impulsat per Josep Antoni Duran i Lleida. Després, el parlament va nombrar la comissió d'experts, presidida per Miquel Roca i Junyent. Artur Mas també va declarar que l'objectiu de la Generalitat és que no es crein més municipis, però una altra cosa molt diferent és l'extrem contrari, suprimir-los.

A Prades, es pregunten perquè haurien de passar a formar part del Priorat quan ells no fan ni un litre de vi, ni ametlles ni oli; i avellanes només de tant en tant. També afirmen que l'argument que dona la comissió d'experts -que els escolars de Prades van al Priorat a estudiar- és un argument de poc pes. Això si, a Prades fan una contra-proposta: crear una subcomarca, que estaria integrada per Prades, Mont-Ral, La Febró, Capafonts, Vilanova de Prades, i "si volen", Ulldemolins i Cornudella. L'Alcalde de Prades, Eduard roca, comenta que "ens hem hagut d'enterar pels diaris", al temps que creu que veuria més lògic, igual que alguns veïns seus, la creació d'una subcomarca de muntanya.Totes les propostes poden ser vàlides si la de la comissió d'experts ho és.

Els veïns de la Febró tenen doble motiu per queixar-se. A més de canviar de comarca, haurien de dependre de Prades. La resposta dels veïns és unànime: NO a les dues coses; La Febró és del Baix Camp i municipi independent. La gent de La Febró es trasllada a Reus per a comprar o per treballar, o com a molt, a Prades a comprar o al metge. Ningú no va a Falset.

A Capafonts passa tres quarts del mateix. Ni volen perdre el municipi, ni volen dependre de Prades ni volen canviar de comarca. Segons els veïns, totes les inversions se'n anirien a Prades. La por a que les inversions caiguin en picat és evident.

Al Priorat, als pobles afectats tampoc els hi fa cap gràcia perdre el seu nom o ajuntar-se amb altres pobles que, en alguns casos, resulten ser els "eterns veïns rivals". Per exemple, a La Vilella Alta no li fa cap gràcia el haver d'ajuntar-se amb La Vilella Alta, i perdre el nom -totes dues- en favor de la nova denominació "Les Vilelles", denominació que, d'altra banda, ja s'utilitza actualment per referir-se a aquella zona. L'Alcalde de La Vilella Alta, Jordi Argilés (CiU), creu que "el pla de reordenació és una cacicada permesa per tots els partits" i que "no creu que el nou pla suposi cap estalvi econòmic, és vergonyós que s'el.labori un pla sense ni tan sols consultar al territori". Amb o sense cap rivalitat pel mig, possiblement a cap poble li agradi perdre el seu nom, i molt menys dependre d'un altre, o viceversa.

A Cornudella, de prosperar aquest projecte, cosa bastant improbable, els efectes no serien massa negatius: Cornudella s'ajuntaria amb La Morera i la nova demarcació local passaria d'anomenar-se Cornudella de Montsant a "Cornudella i Montsant". Cornudella només perdria un article, que substituiria per un altre. Altra cosa, evident i lògicament, deuen pensar els veïns de La Morera, que no deuen veure amb massa bons ulls la possible pèrdua del seu nom històric per culpa d'un projecte elaborat d'esquenes al poble.

La divisió territorial de Catalunya té nombrosos precedents. Els que expliquen la situació actual es remunten almenys a 1833, quan a Espanya es creen 49 províncies (50 a partir de 1927). Per al cas de Catalunya es fixaven les quatre actuals províncies.

1833: Tarragona perd Vilanova, Vilafranca i Sitges. Catalunya va ser dividiada en 32 partits judicials, que més endavant serien 35. Desapareixen per complert les divisions en vegueries i sotsvegueries.

1914: Prat de la Riba estableix alguns serveis sobre la base comarcal. Un projecte que no va cuallar demanava el buidat de les Diputacions.

1932-36: Durant la 2ª República, el debat sobre la divisió territorial va ser molt ampli, efectuant-se diversos estudis, destacant l'aportació del reusenc Josep Iglésias. El 1932 la promungació de l'estatut facultava al Principat a crear la seva divisió territorial.. El 31 de desembre de 1933, els governadors civils deixaven d'actuar. S'imposa la necessitat d'una divisió comarcal del país.

1936: El 27 d'agost, la Gemneralitat aprova la nova divisió territorial de Catalunya. Desapareixen les províncies, es creen 38 comarques i 9 regions o vegueries -l'antiga denominació "vegueries", recuperada a l'inici de la 2ª república- és substituïda per la de "regions". El novembre d'aquest any apareix el mapa de la nova divisió territorial de Catalunya.

1938: El 5 d'abril d'aquest any, una nova llei dictada pels franquistes restableix la divisió provincial d'espanya.

1978: El 1977 es restableix provisionalment la Generalitat, el 1978 s'aprova la Constitució, i el 1979, l'Estatut d'autonomia. La constitució divideix en regions el país i permet l'existència de demarcacions supracomarcals.

1981: Neix la ponència unitària del Parlament amb l'objectiu de redactar una proposició de llei sobre l'organització territorial. Desde llavors està pendent una de les promeses de CiU. la intenció inicial era reproduïr la divisió territorial de la 2ª república.

1985-87: La llei reguladora de les bases de règim local estableix els criteris per a la creació dels Consells Comarcals, que es concreten en quatre lleis aprovades el 1987.

1995: La Generalitat aprova el Pla Territorial de Catalunya, on s'estableixen sis àmbits d'actuació -no són regions, però s'assemblen-. Tarragona queda dividida en Camp de Tarragona -on quedaria enquadrat el Priorat- i Terres de l'Ebre. D'aquesta forma, Reus es quedaria sense la seva desitjada IVª Regió.