Va nèixer a La Morera de Montsant, als 12 anys es va traslladar a Barcelona. Als 25 anys es va casar i va tornar en plena postguerra al Priorat, a Cornudella de Montsant, on va viure des del moment que va enviudar fins que es va trasalladar a Reus, passats els 90 anys per viure amb la néta d'una de les seves germanes grans. A la seva casa de Reus, a la urbanització el Pinar, segueix treballant i realitzant feines domestiques com si tingués 50 ó 60 anys menys. Li agrada cuinar i ajudar en tot el que pot. "El fi de setmana, quan tota la família està a casa, no em deixen fer quasi res", explicava tranquilament asseguda al menjador esperant, l'arribada dels seus familiars i dels regals d'aniversari.

Malgrat els 105 anys, Teresa Dosaigües assegura que se sent molt bé. Als 98 anys es va trencar el fèmur i els metges li van dir que difícilment tornaria a caminar. Al cap d'uns mesos, una assistenta que la cuidava, es va adonar que tornava a caminar. Ara ho fa ajudada per un bastó però continúa movent-se amb una soltesa més que envejable.

Recorda haver viscut situacions de tota mena, els primers anys del segle XX, la guerra civil, la postguerra, el retorn a la democràcia i tot això ho ha fet amb la seva família. Malgrat no haver tingut fills, sempre ha estat rodejada dels descendents dels seus nebots als que estima com si de fills es tractés. A la família de Teresa Dosaigües conviuen cinc generacions i ja quasi bé tots esperen que algún dels membres de la cinquena generació iniciï la sisena. Tot un repte.