Ha estat la Griselda Esparó la que, amablement, ens ha explicat tot el que és el contingut d'aquest reportatge, que hem el.laborat a partir de les seves pròpies explicacions.

INSTITUTS COL.LABORADORS
En l'estudi hi participen, a més de l'institut cornudellenc,  alumnes de l'Institut d'Ensenyança Secundària de Cornudella de Montsant, conjuntament amb Instituts de Tarragona, La Selva del Camp, Montbrió, Falset i properament Riudoms. 

LES FASES DE L'ESTUDI
Aquest estudi es divideix en dues parts. En la primera, s'han repartit dos questionaris per a cada alumne de tots els centres col.laboradors, per detectar nois i noies amb possible patologia de trastorns de l'alimentació. En la segona fase, s'agafen com a camp d'estudi els nois i/o noies detectats amb aquesta possible patologia, més uns quants que sembla que no en pateixen. El fet d'agafar nois o noies amb psicopatologia i d'altres que no, serveix per assegurar-se de que els questionaris hagin detectat a tots els alumnes amb possible trastorn de l'alimentació.

Una vegada triats els alumnes que serviràn per a la base de l'estudi, se'ls reparteixen tres questionaris psicològics i un de nutrició. Els questionaris psicològics fan referència a:  psicopatologia en general, on es pregunta per tot tipus de simptomatologia relacionada amb diversos trastorns com depressió, angoixa, transtorn antisocial, hiperactivitat, i s'inclouen de nou els trastorns de l'alimentació, per poder tenir una referència de si aquests nois/noies tenen algún tipus de trastorn associat, o si els que van contestar en el questionari inicial de trastorns de l'alimentació es manté igual. En el segon questionari se'ls pregunta pel clima familiar, ja que aquest és molt important, i una mala relació pot augmentar el risc de patir un trastorn, així com, al contari, si existeix una bona relació aquesta pot actuar de factor protector davant la possibiliatat d'aparició d'un trastorn. El tercer questionari psicològic fa referència a la influència dels medis de comunicació, ja que aquests son uns dels principals causants de trastorns de l'alimentació. En aquest questionari se'ls pregunta, per exemple, si llegeixen revistes que parlen de règims miraculosos, si quan van a comprar roba troben fàcilment la seva talla, si això els angoixa, etc. Una pregunta sobre la qual ja s'han obtingut alguns resultats força curiosos és una que fa referència a qui els agradaria assemblar-se: excepte un grup molt reduït que prefereixen assemblar-se a un advocat famós, o al seu pare, o a ell mateix, etc; la gran majoria responen a aquesta pregunta que volen assemblar-se a determintats/determinades models, actrius, actors, etc, perquè "son guapos" i "tenen bon cos".

El questionari de nutrició consisteix en un questionari de freqüència alimentària, és a dir, els alumnes han d'apuntar el tipus d'aliments que mengen i els cops que ho fan durant tota una setmana, i també s'hi inclouen preguntes referents al coneixement que tenen sobre, per exemple, quins aliments tenen més o menys calories, què porta més fibra, quantes hores d'exercici fan cada dia, si solen prendre desnatats, etc. 

Un cop fets els qüestionaris, els psicòlegs realitzen una entrevista clínica a cada un dels nens, que serveix per assegurar-se de que el nen té un trastorn de l'alimentació, i de quin tipus, o bé per descartar cap mena de trastorn. La feina dels metges i dietista és, més o menys, tractar la part física del trastorn. Al mateix grup de nens que entrevisten els psicòlegs, els metges els pesen, els medeixen, miren la seva composició corporal, i se'ls pregunta què han menjat durant uns dies determinats. D'aquesta forma s'obtenen diferents tipus d'informació que, contrastada, ajuda als investigadors a veure millor si el nen té un problema o no; per exemple, si una noia  en l'entrevista psicològica sembla que pateixi un trastorn d'anorèxia, en l'entrevista alimentària es veu que menja molt poc i fa molt d'exercici, i el seu pes està molt per sota del que hauria de pesar, llavors es té un diagnòstic més clar. De la mateixa manera també ens podem trobar a una noia que no mengi gaire, que faci molt d'exercici i que tingui un pes baix, però que a l'entrevista psicològica no s'hagi detectat cap tipus de simptomatologia.

A diferència del que va informar el Diari de Tarragona el 27/02/01, l'estudi es fa amb noies i nois, no només noies. Encara que els trastorns de l'alimentació son més freqüents en noies que en nois (en un principi es van trobar una prevalència del 16% en noies i un 4% en nois), aquesta mena de trastorns són presents i cada vegada més freqüents en l'àmbit dels nois.

RESULTATS
Griselda Esperó diu que "de moment, no tenim resultats, en un principi, la nostra teoria és que en les poblacions rurals hi haurà menys nombre de casos que en la població urbana (Tarragona), però de moment no ho podem concretar". Sobre les entrevistes realitzades, la impressió ha estat que "a nivell general, hi ha una obsessió pel cos i per estar prim. Siguin nois o noies, menys una minoria, a tots els preocupa engreixar-se, es volen cuidar, i controlen el que mengen per cuidar-se. Potser a les noies els preocupa més, però també he vist a molts nois preocupats i acomplexats. Respecte a les finalitats de l'estudi, la Griselda apunta que "aquest estudi no serveix només per detectar casos de trastorns, sinó per veure les tendències dels nois i noies d'aquestes edats (14-16 anys), què els preocupa, quins hàbits d'alimentació tenen, etc. Serà interessant veure la diferència entre els nois i noies de poble i els de ciutat, ara que és possible que no hi veiéssim diferències".